La lluita contra les Taxes Judicials, una cosa de tots.

[vc_row][vc_column][vc_column_text]Salvant alguna excepció, com el president del Consejo General de Procuradores de España ―don Juan Carlos Estévez―, la gran majoria del col·lectiu que treballa o col·labora amb l’Administració de Justícia està totalment en desacord amb la entrada en vigor de la Llei 10/2012 per la que es regulen les taxes judicials en l’àmbit estatal.

Ens enorgulleix dir que els primers moviments en contra de les taxes van sorgir del jovent de l’advocacia. Aprofitant que el dia 31 d’octubre és el dia de l’Advocat Jove, la CEAJ (Confederación Española de Abogados Jóvenes) va convocar totes les agrupacions de joves advocats per una primera concentració davant les seus judicials de tot l’Estat en protesta de l’aprovació de la llei. Aquesta primera estocada va servir per a que els ciutadans coneguessin la directa vulneració al dret a l’accés a la justícia que s’engendrava en el si de l’executiu estatal i per a que els funcionaris adscrits a l’administració de justícia prenguessin consciència de què no estan sols en aquesta batalla.

El GAJ va participar en aquesta primera mobilització, a la que el nostre Col·legi s’hi va adherir activament, passant a convocar pel passat dia 12 de novembre una segona concentració. El ressò d’aquesta veu es feia cada vegada més fort. D’aquesta manera, el 23 de novembre, dos dies després de la publicació de la flamant nova llei, els jutges i fiscals de tot l’estat es van concentrar, sumant-se a la protesta dels advocats

El passat dia 12 de desembre es va culminar la protesta aturant l’activitat a les seus judicials de tot l’estat espanyol durant una hora. La participació va ser massiva i la ciutadania va prendre consciència de la gravetat d’aquesta norma.

La protesta ve per l’oportunisme d’aquesta llei ―que es fa palmari quan, a la seva entrada en vigor no estaven preparats els impresos per liquidar la taxa― i perquè l’aprovació amb caràcter d’urgència s’ha fet sense consultar als col·lectius experts que haguessin fet palès la seva  inconstitucionalitat al implantar unes taxes que son, clarament, excessives.

No obstant, Gallardón s’excusa dient que van ser els jutges els qui van sol·licitar aquesta mesura per crear un sistema de finançament per l’Administració de Justícia, del que es lucressin els jutges i fiscals. Afirma, també, que la reprovació per part d’aquests ve perquè les suposades prerrogatives no han estat ateses. Què fàcil és atacar i què difícil és donar arguments quan no se’n té cap.

Encara no s’ha rebut cap resposta a perquè a més d’una taxa fixa, s’ha d’aplicar el 0,5% sobre la quantia de l’assumpte. Hi ha operadors que excusen a Gallardón dient que 300€ per un ordinari és assumible, però a aquests 300€ s’hi ha de sumar el 0,5% de la quantia. A més a més, es diu que les taxes tenen la finalitat de reduir el nombre de litigis que es duen a terme; òbviament això s’acomplirà, ja que les taxes judicials estatals no s’inclouen en les costes processals.

En un moment de crisi com l’actual, d’elevat grau d’atur adult i juvenil i d’èxode massiu de població activa en cerca d’un salari, no es pot afirmar que les taxes que regula la llei 10/2012 per a que una persona accedeixi a la justícia i pugui retornar les coses al seu estat legítim siguin assumibles.

S’està minvant, per tant, el dret a l’accés a la justícia a una part de la població: a la classe mitja ―tot això, sense tenir en compte que la societat catalana ha d’abonar dues taxes―. Els únics que podran accedir a la justícia seran, per tant, els beneficiaris de justícia gratuïta i la població d’alt poder adquisitiu. Aquesta clara vulneració la podria haver conegut el nostre estimat ministre d’haver fet una consulta.

El GAJ ha estat present en tots aquests actes i protestes; el nostre Col·legi, incentivat pels joves advocats, ha iniciat una campanya de recollida de firmes en contra de la Llei de taxes; la JAC (Associació de Joves Advocats de Catalunya) ha iniciat també una campanya de protesta; el Consejo Canario de Colegios de Abogados ha declarat a Ruiz Gallardón persona non grata; però no ens podem aturar aquí. Hem d’informar als ciutadans de com els afecta aquesta llei; hem de prendre consciència del concepte i significat de justícia i igualtat davant la llei, i mostrar que aquesta norma vulnera els principis generals del dret.

Publicat a la Revista BullPen, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, número 22 de gener  de 2013.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]